Gira el teu dispositiu per visualitzar aquesta web.

Si veieu aquesta pantalla a l'ordinador, proveu de reduir el zoom.

WATCHING PEEPING TOM

##WatchingPeepingTom

WATCHING PEEPING TOM

creació i direcció ALÍCIA GORINA
cia. INDI GEST

Gràcia
2 A 4/03
Temporada 2017 - 2018

Pares i fills, cinema i teatre, realitat i ficció... tot això i més, condensat i a punt per ser vist, mirat i disseccionat dalt de l’escenari. Un espectacle de teatre sobre cinema (i una lliçó magistral i una performance... ) ordit per Alícia Gorina i protagonitzat pel seu pare, Àlex Gorina, acompanyat d’Alba Pujol. I atenció, que també podeu veure la pel·lícula abans de la funció!

Fitxa artística

exposició Àlex Gorina

intèrpret Alba Pujol

dramatúrgia Ferran Dordal / creació visual i vestuari Silvia Delagneau / il·luminació Raimon Rius

producció executiva Helena Font

producció Indi Gest

amb la col·laboració del Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt i el Teatre Principal d’Olot

projecte realitzat en residència a La Seca-Espai Brossa

agraïments Patrícia Mendoza

Dades útils

espectacle en català i castellà
durada aproximada 1h. 45' sense pausa

el passi de la pel·lícula Peeping Tom és a les 18h.


seguiu #WatchingPeepingTom al twitter
Calendari i horaris
Preus
tarifa B
Preu a partir de la data d’estrena
21 €
Preu per compra avançada
(abans de la data estrena)
19'50 €
Amb descompte *
(excepte el dia de l’espectador)
18 €
Dia de l’espectador:
dimarts, dimecres i dissabte tarda
17 €
Tarifa Plana Abonament Espectador
(per a entredes fora d'abonament)
15 €
Carnet Jove i menors 30 anys
10'50 €
Tarifa última fila
(en determinades funcions)
10'50 €
Grups a partir 15 persones: 20% descompte
(excepte dia de l'espectador)
17 €

* descomptes: (excepte els dies de l’espectador)

15%
Pensionistes amb targeta rosa, aturats, persones amb discapacitat, famílies nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals. Per als subscriptors de La Vanguardia, el descompte només és efectiu a taquilla.

20%
Grups a partir de 15 persones.
informació i reserves: 932 289 747 / 932 892 770
info@teatrelliure.com

La premsa ha dit

Autor 
Juan Carlos Olivares
Cos de la crítica 

Un exercici brillant de metateatralitat que té la intel·ligència de mostrar-se com un espectacle empàtic amb les diverses necessitats de l’espectador. Hi ha una capa d’ús i gaudi per a cadascú, i cadascú és lliure d’endinsar-se fins on vulgui en aquest laberint de miralls. És molt recomanable arribar fins al fons i descobrir-hi que l’Alícia Gorina té una franquesa artística respecte de la seva intimitat que sembla exclusiva de les dones, equiparable a la sinceritat punxant de l’Angélica Liddell, sense fer-se cap laceració física. Pocs homes gosen arribar tan lluny.

Cos de la crítica 

Amb un estil molt amè, Àlex Gorina es representa a ell mateix i ens fa una exposició molt interessant de la pel·lícula, on ens n’explica alguns secrets. (···) En la representació, Alícia Gorina també fa de voyeur del seu pare: parapetada rere l’actriu que fa d’ella mateixa, entre bambolines, observa com actua el seu pare, que se sap observat; el diàleg amb l’actriu és en realitat amb l’Alícia, en aquesta doble faceta de la mirada severa de la directora i la relació intimista amb la filla. (···) Com a la pel·lícula, en què el voyeur és també observat pel públic, que alhora és interpel·lat pel protagonista, en l’obra el famós crític és contemplat per l’espectador i està desproveït del seu paper habitual d’autoritat en la matèria per ser vist com l’actor primerenc que rep instruccions, la intimitat del qual pel que fa a la relació amb la seva filla s’exposa a la vista de tothom. (···) I en aquesta exposició, en aquesta dissecció més del crític que de la pel·lícula, es produeix el diàleg entre cinema i teatre, entre les respectives ocupacions de pare i filla.

Autor 
Jordi Bordes
Cos de la crítica 

Àlex Gorina és un comunicador que juga a fer d'actor. I ho fa amb la complicitat de la seva filla (o d'una bessona de la seva filla), tot imaginant com poden muntar una conferència espectacle insòlita. Sorprèn contínuament. Trenca els codis d'una manera desinhibida. I, tot i que sembla que no porti enlloc, resulta que fa de mirall de la pel·lícula. Els Gorina saben treure suc de referències cinematogràfiques universals com el famós (i esgarrifós) ull d'Un chien andalou de Buñuel. Alícia Gorina, per força, deu saber molt de cinema, tot i que s'ha acabat decantant per un teatre en què sovint promou accions teatrals al públic.

Autor 
Diana Limones
Cos de la crítica 

Alicia Gorina decideix crear un espectacle en el qual es barregen aquests dos mons, i què millor per fer-ho que tenir durant més d’una hora el seu pare parlant de cinema. No hi ha res més real, tot i que l’espectador sempre tindrà el dubte de si allò que passa és ficció o no. (···) A l’escenari, una taula i dues cadires, una càmera i una pantalla de cinema, i pel·lícules de Michael Powell, a les quals es farà referència diverses vegades. Un quadern per donar forma al guió que preparen (o que ja van preparar, en realitat?) i una conversació totalment natural entre un pare cinèfil i una filla dedicada al món del teatre. Això és Watching Peeping Tom. A banda de jugar amb la realitat i la ficció, ens vol mostrar la recerca constant de la mirada artística (els ulls són un tema important al llarg de l’obra), com també la forma en  què arriben a implicar-se en l’obra els creadors, com a Peeping Tom, com Michael Powell, com Àlex Gorina i com Alícia Gorina.

Autor 
Elisabeth Massana
Cos de la crítica 

Watching Peeping Tom és una conferència teatralitzada, un homenatge al pare, una reflexió sobre les relacions paternofilials, les influències, els moments d’admiració i els d’incomprensió, és una invitació a veure una part del teatre que a molts espectadors ens resulta aliena, és un joc de mirades i una crítica a la mirada cinematogràfica masculina, una dansa de punts de vista, una reflexió sobre la responsabilitat dels espectadors i la capacitat del teatre de crear comunitat, una litúrgia dessacralitzada, una sorpresa que voldríem tornar a veure un cop i un altre. Watching Peeping Tom és una meravella.

Autor 
Nicolás Larruy
Cos de la crítica 

Els espectadors acabem sentint-nos els voyeurs que descriu Àlex Gorina. Som aquells que miren. Només miren. No fan res més. Ell és un voyeur de pel·lícules. Alícia també és una voyeur… observa el món que l’envolta i el vol convertir en teatre. Nosaltres som els voyeurs que ho observem tot. I no fem res. (···) Watching Peeping Tom és un experiment teatral... una conferència, voldria l’Àlex Gorina, una acció teatral, vol l’Alícia… que funciona molt bé.

Autor 
Montse Barderi
Cos de la crítica 

En quina tradició s’insereix aquesta obra? En la de persones que s’estimen i juguen, de la mateixa família, (···) que no pretenen més que estimar-se i celebrar la vida junts. Que l’obra no va de cinema, en el fons, ni del teatre, encara que ho sembli, sinó que va d’amor, del que fa un pare per a una filla, ensenyar-li a ser creativa, deixar-la fer, deixar-la provar i equivocar-se, deixar-la ser una artista, donar-li una oportunitat, i mil i les que faci falta, i penses que està molt bé, i un calfred et recorre l’espinada, i aleshores penses: “Quina sort tenir un pare com aquest, quina sort veure com s’estimen i com s’ho diuen cada nit, encara que cap de les dues actrius sigui la filla”. Jo també hauria fet una obra com aquesta, no pas per passar a la història, sinó per crear un moment important en la vida de l’altra. I d’això va, també, de per què volem fer art, cultura, teatre i cinema en un món com aquest, massa farcit, sinó és per a tenir una bona vida, una vida amb sentit? La resta, per als crítics i no per a la gent que estima.

El public opina

Vertical Tabs

Galería d'imatges

Vídeos

clip de l'espectacle
making of 1
making of 2
clip de l'espectacle
making of 1
making of 2

Dossier (PDF)

col·laboradors de La Kompanyia Lliure

mitjans patrocinadors

entitat concertada amb

Custom Search 2