“Escrit i dirigit per Lluís Pasqual, és un acostament poderosíssim, lúcid i commovedor a un dels episodis més terribles de la nostra guerra: la lleva d’adolescents enviats a morir a la primera línia del front de l’Ebre. (···) Extraordinària, necessària funció, de les que no s’obliden. Un document, entre testimoni i homenatge, que el director del Lliure ha construït a partir de la memòria dels supervivents, en la línia de La guerra buena, de Studs Terkel, tot i que aquí es narra des de l’ultratomba: l’objectiu principal n’és, crec, tornar la veu als morts. (···) Poques vegades he vist explicar la guerra en escena d’una manera tan veraç. (···) L’entrega, l’energia, la perícia interpretativa d’aquests joves actors, línia per línia, gest rere gest, és d’una altíssima potència dramàtica. La vivacitat d’Eduardo Lloveras, que recorda un jove Paco Rabal. La profunditat de veu i de mirada de Joan Solé. La malenconia de Quim Ávila. L’humor i l’esmolada fúria d’Enric Auquer. L’estoic rancor de Joan Amargós, el soldat conscient de ser carn de canó. L’enyor de Lluís Marqués, escrivint, per aferrar-se a alguna cosa, ràpids poemes en una llibreta. Tot suma a La quinta del biberó. La il·luminació ardent de Pascal Merat, els uniformes ratats d’Alejandro Andújar, les no menys encertades caracteritzacions d’Eva Fernández. Les imatges i vídeos de Franc Aleu (···) La bellesa i singularitat de la música: els magnífics intèrprets, Oriol Algueró, Ricard Renard, Oriol Aymat, Dani Espasa, Robert González. (···) Sota una aparent simplicitat, el text és un prodigi d’estructura, de construcció de l’emoció, amb dos grans crescendos: quan els reclutes maten per primera vegada i quan els arriba l’hora. (···) En acabat, el nostre cor és amb ells: és com si s’acabessin de morir aquells germans que no hem conegut. I les seves veus llunyanes ressonen encara, vivíssimes, gràcies a aquest espectacle. L’estrena al Teatre Municipal de Girona, al Temporada Alta, ha estat tot un esdeveniment. La funció serà al Lliure de Montjuïc del 14 d’octubre al 13 de Novembre. A finals de febrer arribarà al María Guerrero, en castellà. I després està prevista una gira espanyola i internacional. Cal insistir que no s’han de que perdre La quinta del biberó?"

“En els 25 anys d’història del Temporada Alta mai s’havia viscut una sacsejada emocional com la de divendres a la nit. In memoriam. La quinta del biberó, muntatge inaugural amb text i direcció de Lluís Pasqual i interpretat per La Kompanyia Lliure, va provocar una commoció al Municipal de Girona. (···) Al final, i amb llàgrimes als ulls, els espectadors es van posar drets com un ressort per aclamar els que havien aconseguit traslladar-los les conseqüències de la terrible injustícia comesa amb una generació obligada a ser sacrificada com a carn de canó. (···) No es va sentir ni una mosca quan es va arribar al dramàtic final, amb monòlegs que van deixar el públic clavat a la butaca i testimonis dels que es van salvar per acabar en presons o en camps de concentració. Quan un dels supervivents va demanar un minut de silenci per la memòria ‘dels desapareguts en combat’, el públic es va aixecar per respectar-lo. I un rèquiem va culminar aquest aclaridor i emotiu espectacle.”

“Pasqual construeix un gran homenatge, en paraules seves ‘la cerimònia civil que no van tenir mai’, a aquells combatents adolescents i a la memòria d’una generació perduda. (···) Després d’explicar cada actor què va ser de cadascun d’ells –l’un va morir a mans de l’enemic, un altre a les dels seus propis caps, també es van suïcidar, van quedar esguerrats o van passar anys en camps de concentració–, van encendre espelmes i van demanar un minut de silenci per les víctimes de la contesa, tant les que van morir com les supervivents. El públic es va posar dret enmig d’un silenci que es podia tallar, trencat al final de la funció per gairebé cinc minuts d’un aplaudiment unànime. (···) L’escriptor Josep Maria Fonalleras va assegurar que ‘és una reflexió magnífica sobre l’absurd de la guerra’. La socialista Meritxell Batet, la va considerar “rodona, amb molt de ritme i moltíssima força que arrossega el públic”.

“Lluís Pasqual ret homenatge [a aquesta lleva] amb una obra de teatre, In memoriam, capaç de fer estremir el públic no només per la cruesa del text, sinó també per la innocència que desprenen els personatges.