Le chagrin des ogres, de Fabrice Murgia, es capbussa en les ombres de la adolescència amb una escriptura escènica audaç, inquietant (···) Vídeo en directe, sons i llums barregen l'oníric i la realitat: no hi ha res d’atzarós ni gratuït. Una manera de tornar palpable el malson d'una doble deriva, sense resposta, sense moral, amb uns actors que us faran un nus a l’estómac.
Michèle Friche (Le Vif)

Espectacle magnífic de Fabrice Murgia. Mirall d'una generació col·lapsada d'imatges. La il·luminació, el so i les seqüències filmades formen part directament de l'escriptura (···) L'obra rebutja tot realisme per apropar-se millor a la veritat.
Jean-Marie Wynants (Le Soir)

Un espectacle que tots rebem a cor obert.
Julie Lemaire (Rue du Théâtre)

Una obra alhora realista i onírica en què les aberracions criminals d'una minoria revelen un malestar social latent.
WilliamPetty (Brussel deze week)

Le chagrin des ogres ens planta davant del desconcert absolut de joves que ningú veu ni escolta. En un subtil equilibri entre la realitat i la ficció, jugant amb els codis del teatre i la representació, Fabrice Murgia crea una faula terrible en la qual l'imaginari dels protagonistes pren vida a l'escenari. Sense judicis ni moralina.
Jean-Marie Wynants (Le Soir)

...I vam entrar misteriosament en els fràgils regnes de la infantesa, que pocs artistes saben trobar.
Fabienne Pascaud (Télérama)

Fabrice Murgia, en la seva òpera prima, ofereix un objecte teatral que té la puresa i la duresa d'un diamant, i la poesia i l’evidència (la intensitat, també) d'un conte dels germans Grimm.
Jean Grapin (Webthea.com)

Le chagrin des ogres deixa estupefactes els espectadors amb un enfocament de l'adolescència radicalment violent, desesperat, en què els nens semblen ‒davant tota possibilitat de vida‒ empresonats en la desesperança, la solitud i en una ràbia sense límit. (···) La mirada del director és de les més fosques, i el pitjor és saber que és, malgrat tot, molt lúcida.
Joëlle Gayot (France Culture)

És un espectacle molt fort, les paraules i imatges continuen ressonant quan les pantalles s’han apagat, aconseguint el seu objectiu.
(La Provence)

Un conte dels temps moderns, literalment terrorífic (···) Còlera pura i desig radical de rebel·lió.
(Dernières Nouvelles d’Alsace)