LA TRISTEZA DE LOS OGROS
#LaTristezadelosOgros
LA TRISTEZA DE LOS OGROS
text i direcció FABRICE MURGIA
adaptació BORJA ORTIZ DE GONDRA
Gràcia
7 A 25/02
Temporada 2017 - 2018
Informació general
De la història real de Bastian Bosse i de Natascha Kampusch, Fabrice Murgia n'elabora un conte negre per a adolescents. L'espectacle original va ser el 2013 al festival Temporada Alta. Ara arriba al Lliure madurat, multipremiat i amb actors d'aquí. Un adéu a la infantesa.
Premi del Públic i Premi Télérama del Festival Impatience 2010 - Odéon-Théàtre de l'Europe.
Fitxa artística
intèrprets Olivia Delcán / Andrea de San Juan / Nacho Sánchez
escenografia Françoise Léfèbvre / vestuari Marie-Hélène Balau / il·luminació Manu Savini / so Maxime Glaude / vídeo Jean-François Ravagnan
ajudant de direcció Diego Garrido i Ana Rodríguez / cap tècnic Giacinto Caponio i Joan Lavandeira / producció executiva Nadia Corral
coproducció Teatre Lliure, Théâtre National de Wallonie-Bruxelles i Teatros del Canal / ARTARA
a partir de la producció original del Théâtre National en coproducció amb el Festival de Liège i Théâtre & Publics
El text de Le chagrin des ogres ha estat publicat per Éditions Hayez dins de la col·lecció “Hayez et Lansman”
Dades útils
espectacle en castellà
durada 1h. 10' sense pausa
recomanat a partir de 14 anys
ATENCIÓ: aquest espectacle utilitza llums estroboscòpics
10/02 col·loqui amb la companyia després de la funció
emissió EN DIRECTE! a partir de les 20:30h. aprox.
17/02 Àgora Lliure - UPF - La innocència perduda
xerrada amb Carme Tierz, directora del Festival RBLS Teatre Jove, Beatriz Liebe, membre de Butaka Teatre Jove, i Rocío Manzano, membre de Nus Teatre
espectacle recomanat pel Servei Educatiu del Teatre Lliure
més espectacles del mapa EN CONVIVÈNCIA
seguiu #LaTristezadelosOgros al twitter / @FabriceMurgia / @TheatreNational / @TeatrosCanal
http://artara.be / www.theatrenational.be / http://www.teatroscanal.com
Programa de mà
Calendari i horaris
Preus
tarifa A
Preu a partir de la data d’estrena
26'50 €
Preu per compra avançada
(abans de la data estrena)
24 €
Amb descompte *
(excepte el dia de l’espectador)
22'50 €
Dia de l’espectador:
dimarts, dimecres i dissabte tarda
20 €
Tarifa Plana Abonament Espectador
(per a entredes fora d'abonament)
16'50 €
Carnet Jove i menors 30 anys
13'50 €
Tarifa última fila
(en determinades funcions)
13'50 €
Grups a partir 15 persones: 20% descompte
(excepte dia de l'espectador)
21 €
* descomptes: (excepte els dies de l’espectador)
15%
Pensionistes amb targeta rosa, aturats, persones amb discapacitat, famílies nombroses i monoparentals, abonats al TNC i Mercat de les Flors, TR3SC, Biblioteques i Teatres comarcals. Per als subscriptors de La Vanguardia, el descompte només és efectiu a taquilla.
20%
Grups a partir de 15 persones.
informació i reserves: 932 289 747 / 932 892 770
info@teatrelliure.com
La premsa ha dit
D'on ve?
Autor
Jordi Bordes
Cos de la crítica
El treball interpretatiu és minuciós. Amb un joc de càmera i vídeo en directe que el fa suggerent. Perquè els dos menors viuen en un set de gravació a la vista. La càmera (que mouen ells mateixos) permet veure plànols que es projecten al mur que els aïlla, aparentment. Certament, el jove Bosse és molt més insegur que el que va construir Mar Ulldemolins a 20 de novembre, de Lars Norén, que partia de les mateixes anotacions que Murgia. Aquest juga amb el codi del malson, per variar les situacions. Així, Kampusch viu aquest segrest,com si fos una noia en coma durant anys. Fins que escapa. I creix. La por és que l'infant negui el jove. I que l'adult oblidi l'adolescent. Murgia s'hi resisteix. Convida a què tothom ensenyi a conviure els diversos "jo" de cada edat.
A Brussel·les, la producció original l'han vista molts instituts. Certament,és molt apropiada per a la gent de batxillerat. Però també és molt necessari que els adults ens atrevim a mirar-nos en aquest mirall, ens descobrim com a infants vulnerables que volem definir-nos davant de la societat. Una relació que s'ha d'edificar amb la intel·ligència (a través de l'humor negre com a antídot a la sobreprotecció dels fills).
D'on ve?
Autor
Miguel Gabaldón
Cos de la crítica
Un conte fred i cruel, una reflexió amb moments (molts) que esgarrifen. Un relat fascinant, hipnòtic, en el qual s'utilitzen els recursos de manera magistral per submergir-nos en un univers de neguit constant. (···) Un potentíssim malson escènic, en el qual no falta la ironia i fins i tot el riure en alguns moments.
D'on ve?
Autor
Hugo Álvarez
Cos de la crítica
Dalt d’un escenari en penombra transita una presència inquietant, que sembla sortida d'un film de Tim Burton. (···) El més interessant de la proposta de Murgia, pel que fa al text, són sens dubte les imatges poètiques que crea (···) a través de l'univers de la rondalla, i que porten l'espectador a les reflexions més terribles. (···) Artista integral, Murgia dota a la seva proposta –en la qual la part tècnica i visual s’agermana amb el text per crear un tot indivisible‒ d'un atractiu visual fora de cap dubte. (···) L'espectacle és alhora inquietant i bonic de veure, i el joc de les projeccions (···) genera un efecte molt suggeridor, que submergeix tot l'espectacle en una atmosfera de malson alhora gòtic i contemporani, si és que aquesta contradicció és possible. La il·luminació és realment superba. (···) Una proposta escènica de factura formal i visual impecable, que els actors, unes peces d’aquest tot que planteja Murgia, defensen amb convicció.
D'on ve?
Autor
Patricia Moreno
Cos de la crítica
La tristeza de los ogros no és de digestió fàcil, però ningú va dir que fos; el que sí que us dic és que aquest tast sinistre val la pena. (···) El repartiment, format per Nacho Sánchez, Olivia Delcán i Andrea de San Juan, barreja un gran treball interpretatiu –excel·lents tots tres en els seus papers respectius– amb l'ús de les tecnologies. Una combinació que dona per resultat un muntatge que mescla somnis i realitat sense deixar indiferent ningú. (···) Tots els recursos s'utilitzen de manera magistral durant els setanta minuts que dura l'espectacle.
D'on ve?
Cos de la crítica
Le chagrin des ogres, de Fabrice Murgia, es capbussa en les ombres de la adolescència amb una escriptura escènica audaç, inquietant (···) Vídeo en directe, sons i llums barregen l'oníric i la realitat: no hi ha res d’atzarós ni gratuït. Una manera de tornar palpable el malson d'una doble deriva, sense resposta, sense moral, amb uns actors que us faran un nus a l’estómac.
Michèle Friche (Le Vif)
Espectacle magnífic de Fabrice Murgia. Mirall d'una generació col·lapsada d'imatges. La il·luminació, el so i les seqüències filmades formen part directament de l'escriptura (···) L'obra rebutja tot realisme per apropar-se millor a la veritat.
Jean-Marie Wynants (Le Soir)
Un espectacle que tots rebem a cor obert.
Julie Lemaire (Rue du Théâtre)
Una obra alhora realista i onírica en què les aberracions criminals d'una minoria revelen un malestar social latent.
WilliamPetty (Brussel deze week)
Le chagrin des ogres ens planta davant del desconcert absolut de joves que ningú veu ni escolta. En un subtil equilibri entre la realitat i la ficció, jugant amb els codis del teatre i la representació, Fabrice Murgia crea una faula terrible en la qual l'imaginari dels protagonistes pren vida a l'escenari. Sense judicis ni moralina.
Jean-Marie Wynants (Le Soir)
...I vam entrar misteriosament en els fràgils regnes de la infantesa, que pocs artistes saben trobar.
Fabienne Pascaud (Télérama)
Fabrice Murgia, en la seva òpera prima, ofereix un objecte teatral que té la puresa i la duresa d'un diamant, i la poesia i l’evidència (la intensitat, també) d'un conte dels germans Grimm.
Jean Grapin (Webthea.com)
Le chagrin des ogres deixa estupefactes els espectadors amb un enfocament de l'adolescència radicalment violent, desesperat, en què els nens semblen ‒davant tota possibilitat de vida‒ empresonats en la desesperança, la solitud i en una ràbia sense límit. (···) La mirada del director és de les més fosques, i el pitjor és saber que és, malgrat tot, molt lúcida.
Joëlle Gayot (France Culture)
És un espectacle molt fort, les paraules i imatges continuen ressonant quan les pantalles s’han apagat, aconseguint el seu objectiu.
(La Provence)
Un conte dels temps moderns, literalment terrorífic (···) Còlera pura i desig radical de rebel·lió.
(Dernières Nouvelles d’Alsace)
Comparteix 
Twitter
Facebook
