Turn your device to visualize this web

Àgora Lliure - UPF

Les sessions de debat a l'Àgora Lliure - UPF que us presenten aquest any són...

 

pròximes sessions

LES TRES GERMANES - dissabte 16 de desembre a les 17.30h.
Construint Les tres germanes – Notes de direcció 1978

conversa entre Lluís Pasqual i Jacinto Antón

Tres germanes somien amb tornar a Moscou. Un somni frustrat per la mateixa innèrcia d’un entorn procliu a deixar-se arrossegar pel temps. Moscou un lloc enyorat i desitjat. Molt lluny, en quasevol cas, de la inassumible realitat del present. Un paisatge que ha deixat de ser una referencia geogràfica per omplir-se d’un imaginari de frustracions. Aquest subtil text de Txèkhov torna aquesta temporada del Lliure en format de lectura dramatizada, conduïda per Lluís Pasqual, un text que va dirigir per primera vegada el 1979. Tanmateix ens interessa des de l’Àgora aprofondir en la percepció del temps i els seus escenaris -i per tant dels récords- tan important en l’obra txekhoviana. Serà amb una conversa entre els que el 1979 van portar a escena Les tres germanes al Lliure i els que han estudiant a fons la noció del temps i els paisatges emocionals del dramaturg rus.
 
Gràcia - bar / durada 1h. / entrada lliure / aforament limitat


LA VISITA DE LA VELLA DAMA - dissabte 27 de gener a les 17:30h.
Dürrenmatt i els paisatges dramatics alemanys

Taula rodona amb Feliu Formosa traductor, Anna Soler Horta traductora i Michael Pfeiffer professor de Filologia Alemanya de la UPF
modera Juan Carlos Olivares

Güllen (traduïble com una mena de fem líquid) és el lloc on Friedrich Dürrenmatt situa la seva tragicomèdia. Un poble que va ser escenari d’una humiliació, d’un escarni, i ho és ara d’una venjança. Una comunitat transformada i col·lectivitzada com a una eina brutal de desgreuge. L’obra, estrenada el 1956, fa servir una localització i els seus habitants per construir un espai dramàtic on l’autor bolca -como Ibsen fa a Un enemic del poble- un polièdric retrat crític sobre la naturalesa humana. Una paràbola sobre la justícia, la corrupció, però també sobre la mateixa escenificació de la democracia i els seus rituals col·lectius, no sempre innocents. Una dóna amb capacitat de manipular el sentit de la comunitat amb el poder dels seus diners. Una dóna que en 1956 no podia exercir a Suïssa el seu dret a vot. Fins el 1971 no va conquerir aquest dret. Molts temes a debatre a una sessió de l’Àgora dedicada a la figura de Fiedrich Dürrenmatt i la literatura dramática germánica, tan atenta a les misèries de la seva cultura i societat.

Gràcia - bar / durada 1h. / entrada lliure / aforament limitat


LA TRISTEZA DE LOS OGROS - divendres 17 de febrer

El 2006 coincideixen a les capçalares dels mitjans de comunicació dues notícies de violència protagonitzades per adolescents. L’escenari és la vella i civilitzada Europa -una geografia que sembla haver-se lliurat finalment dels monstres- i no altres punts del món molt més acostumats a una fenomenologia de la cotidianitat de la violència. Com també destacava Milo Rau la passada temporada en Five Easy Pieces, mereix una reflexió la influència de l’entorn sobre els motius que porten a que un home segresti a una noia de deu anys (Natascha Kampusch) i la tingui retinguda -excercint tota mena de violencia sobre ella- a una habitació secreta durant vuit anys fins que aconsegueix escapar-se el 2006, o que Bastian Bosse, de 18 anys, disparés contra els seus companys d’institut d’una petita localitat d’Alemanya abans de suicidar-se amb un tret. Tots dos són protagonistes d’aquest muntatge de Fabrice Murgia i centraran també el debat de l’àgora.


 EL SISTEMA SOLAR - divendres 24 de març

La família, tema nuclear de l’obra de la peruana Mariana de Althaus, és un mirall de la societat, amb les seves virtuts, pecats, problemes, consensos i disfuncions. Althaus és una de les autores emergents més importants de Sudamèrica -formada a Barcelona- i exemple de l’empenta renovada de la dramatúrgia escrita per dones. Recollint un debat molt candent, El sistema solar pot ser una excel·lent oportunitat per reunir a destacades dramaturgues del país per parlar i debatre sobre com es plantejen les crisis eternes de la nostra convivència -a gran o petita escala- des d’una perspectiva que com a mínim trenca una certa homogeneïtat en la percepció i resolució dels conflictes, que com a mínim troba nous accents a vells desencontres. La resposta si es tracta o no d’una literatura dramàtica específica “de gènere” ho deixarem per les participants en aquesta trobada.


EL SOMRIURE AL PEU DE L'ESCALA - divendres 21 d'abril

Un dia Auguste, el protagonista de l’obra Henry Miller, es planteja que potser pot fer quelcom més que “fer riure”. Auguste és pallasso i amb aquest dubte existencial inicia una recerca sobre si mateix. El clown es possiblement el personatge més depredador amb el que es pot trobar-se un intèrpret. És una màscara potentíssima que deixa molt poc espai a la voluntat i llibertat de l’artista per reinventar-se. Una presó invisible potser no viscuda amb la mateixa intensitat per tots els professionals que es dediquen al noble art de “fer riure”. Reunirem en aquest Àgora als pallassos per que ens expliquin com veuen ells -des de la seva íntima experiència personal- el dilema que planteja l’Auguste de Miller. Que parlin del seu propi cami, de les portes que han volgut obrir -o no per desfer-se de la màscara. Una trobada de clowns per mostrar que hi ha darrera de la ganyota.


MEDEA i BÉRÉNICE - divendres 19 de maig

La Medea d’Euripides i la Bérénice de Racine són dues dones que s’endinsen en la foscor de la tragèdia per la seva condició de forasteres. D’aquest fonamental tret de la seva personalitat dramàtica ja vam parlar fa dues temporades, en ocasió de la visita de la trilogía del Teatro de la Ciudad. Ara ens volem centrar més en la fascinació que el neoclassicisme francés va sentir per la tragèdia grega i les seves regles. Racine, juntament amb Corneille, va ser un dels màxims representants d’aquesta corrent dramática. Admiració i respecte per els clàssics i els seus personatges immarcescibles que no es tradueix en un exercici buit d’imitació d’un cànon. Racine, des de el seu latent romanticisme líric, és un autor del seu temps i de la seves contradiccions personals -un jansenista apassionat-, i també un precursor d’un moviment que d’entrada pot semblar antagònic com el Romanticisme. A l’Àgora confrontarem a experts en les dues maneres d’entendre la tragèdia, les seves coincidències i les seves particularitats.

sessions anteriors

OBABAKOAK - divendres 27 d’octubre a les 19h.
Atxaga torna a Obabakoak - Elena Hevia (El Periódico)  entrevista Bernardo Atxaga 

La capacitat de la paraula de crear un miratge d’un territori propi que bascula entre la realitat i la imaginació és una de les característiques més destacades d’Obabakoak, la recopilació de 26 contes de Bernardo Atxaga que des de la seva publicació el 1988 s’ha convertit en un dels grans referents contemporanis de la literatura en euskera. Obaba és un lloc fet a mida de l’imaginari del seu autor. Una obra perfecta per indagar en la construcció d’una topografia de l’evocació. Per parlar d’aquest lloc que és tot un univers amb les seves pròpies regles -ara traslladat a l’escenari per Calixto Bieito- hem convidat al seu creador. Una ocasió també idònia per conversar -amb l’ajuda d’un prescriptor/a de llibres- sobre la literatura que dibuixa territoris per acabar reflexionant sobre ella mateixa i sobre l’escriptor com a demiurg.

Montjuïc foyer 1

veure-la


EL METGE DE LAMPEDUSA - dissabte 11 de novembre a les 17:30h.
Testimonis de la lliuta dels invisibles

taula rodona amb Edu Ponces (fotoperiodista especialitzat en violència social i refugiats, soci fundador de RUIDO Photo), Xavier Aldekoa (periodista, corresponsal de La Vanguardia a l’Àfrica),
Didac Guillamet
(president d’Open Cultural Center), Toni Borrell (coordinador de la plataforma Stop Mare Mortum) i Anna Surinyach (fotoperiodista i editora gràfica de Revista 5W); moderadora Cristina Mas (periodista del Diari Ara).

Lampedusa és una petita illa de les Pelàguiques. 20 quilòmetres quadrats, 5.500 habitants. És la terra del metge Pietro Bartolo. També l’escenari malauradament privilegiat de la tragèdia dels refugiats que escullen el Mediterrani com a taula de salvació. Tanmateix Lampedusa es va convertir per milers en indesitjada Illa de la mort de Böcklin, sense la serenor simbolista del quadre. Altres van arribar vius a les seves ribes, per entrar en un altre infern. Allí els esperava el metge, que va fer -com queda recollit a la pel·lícula Fuoccoamare de Gianfranco Rosi i al llibre Llàgrimes de sal, escrit per la periodista Lidia Tilotta- del seu destí el seu propi. Una història de compromís i ètica personal. A l`Àgora volem encetar un debat precisament amb les persones que s’han implicat en aquesta catástrofe i els que han fet d’altaveu de la tragèdia i de l’esforç humanitari per acabar amb aquesta xacra ètica.
 
 Montjuïc sala de premsa

col·laboradors de La Kompanyia Lliure

mitjans patrocinadors

entitat concertada amb

Custom Search 2